Vassil (Blaumut): “Vam començar fent experiments musicals, sense cap tipus d’intenció de muntar grups ni carreres musicals”

By 27 d'abril de 2016cultura

INSTAGRAM VASSIL

Estem amb Vassil Lambrinov, violinista de Blaumut, Bona tarda Vassil.

Bona tarda.

Tu has estat des dels inicis de Blaumut, quan només éreu 3 membres, com has viscut l’evolució en aquests 4 anys?

Ha sigut molt emocionant, i també inesperat perquè mai vam tenir la idea o intenció de fer un grup. En aquell moment érem 3 amics, de fet jo ja coneixia al Xavi i fèiem experiments musicals, sense cap tipus d’intenció de muntar grups ni carreres musicals amb aquest format. Va sortir l’opció de fer un concert, aquí a dos carrers, al Santutxo. Vaig enredar a l’Oriol –el tercer membre– perquè vingués amb el cello, i allà va començar una mica aquest experiment musical sense encara cap intenció de fer res seriosament. Es pot dir que el grup va començar a anar més en serio quan apareix PickUp, que s’interessa per una maqueta que va gravar el Xavi de manera casolana, amb els 3. Aleshores s’afegeix Manel Pedrós –el bateria–, i d’una manera gairebé accidental comencem a gravar a casa el Manel, amb matalassos a casa, tot molt d’anar per casa. Així va sortir aquell primer disc però no ens esperàvem tot el que succeiria arran del llançament del disc. Van començar a sortir molts concerts i la veritat és que va ser una gran sorpresa per a tots nosaltres.

Des de fa 4 anys heu avançat a passos gegants, a què atribuïu el vostre èxit?

És difícil dir una recepta. Nosaltres ja teníem una història anterior a Blaumut com a músics. El Xavi des que té 9 anys que fa cançons, jo des que tinc 7 anys que toco el violí, l’Oriol des dels 5 anys que toca el cello, el Manel té una educació de bateria, de percussió, des de petit, i el Manuel –el baixista- també des del món del jazz, del pop. Tots portàvem un bagatge i quan ens vam ajuntar, vam aportar tot el que havíem viscut. Suposo que la barreja de moltes petites coses, algunes accidentals, ha fet que la cosa ens hagi anat bé.

Us esperàveu aquesta rebuda entre el públic?

La veritat és que no. Jo vinc del món del clàssic, mai havia fet res en el món del pop, i la veritat és que veure, en un concert, tota la gent cantant les teves cançons, és una sensació molt especial i totalment inesperada.

‘Pa amb oli i sal’ i ‘Bicicletes’ són potser les dues cançons més conegudes. Per què creus que han enganxat tant?

Clar, això ho hauries de preguntar al nostre públic. Nosaltres som potser qui menys objectivament podem opinar.

Per què heu optat per aquest tipus de música?

No hem optat, jo crec que és el que ha sortit. El Xavi fa cançons des de fa molts anys, i nosaltres ens hi hem adaptat, aportant les nostres personalitats amb petits detalls. No hem dit, mira:  si fas la cançó amb un gir harmònic aquí, i aquí un xiulet… això agradarà. Jo crec que ningú té aquesta recepta màgica. Fem cançons de tot cor, expressant de la manera més sincera –musicalment parlant–, i si això després connecta amb la gent, crec que et pots considerar una persona afortunada. Buscar una recepta màgica de per què si i per què no… potser sí que hi és, però nosaltres conscientment no la sabem.

Sabries dir alguna cançó que defineixi com és Blaumut?

Ostres, difícil triar-ne una perquè totes tenen alguna cosa de Blaumut. Potser ‘Previsions d’acostament’, cançó inclosa a l’últim single que hem tret. És una cançó que va néixer, ara fa dos anys i mig, arran d’una col·laboració amb l’Institut de ciències fotòniques (ICFO). L’hem anat fent en diversos concerts però no estava gravada en cap disc i ara l’hem volgut treure com a cançó oficial. A més a més, l’hem produït diferent i hem fet un videoclip. És una de les cançons que més gaudim en els concerts perquè parla dels somnis i desitjos i jo crec que, d’una manera metafòrica i filosòfica, té alguna cosa més que ens lliga a tots cinc.

Hi ha alguna frase que resumeixi la vostra filosofia?

Més que una frase, penso que és un concepte. Les cançons que escriu el Xavi tenen aquest tipus de malenconia optimista, no són cançons de festa i xerinola, però tampoc són cançons tristes, tenen aquest punt melancòlic però positiu.

Aquest estiu actuareu, per primera vegada, al Pallars. Què és el que més us va cridar l’atenció de la primera edició del Talarn Music Experience?

Ens van explicar una mica el tipus d’indret que era: un lloc poc habitual segurament per a fer concerts. Evidentment, un lloc envoltat de natura sempre és molt màgic, a diferència d’un lloc urbà que té un altre tipus d’energia, ni pitjor ni millor, sinó diferent. A més a més, amb el disc que hem tret ara, ‘El primer arbre del bosc’, on millor que a la natura per a fer-lo? (Somriu). Ens agrada experimentar i conèixer llocs nous, ja tenim ganes d’anar-hi.

Bé, doncs ja ho sabeu, el 30 de juliol teniu una cita amb Blaumut a Lo Quiosc, en la primera edició del Talarn Music Experience. Us hi esperem a tots! Gràcies, Vassil.

Leave a Reply