Francesca Piñón: “Hi ha gent a qui li costa més renunciar a la seva imatge, a mi és el que més m’agrada”

Francesca Piñón ha participat en sèries tan conegudes com ‘La memòria dels cargols’, ‘El cor de la ciutat’ o més recentment ‘El Ministerio del Tiempo’. L’actriu reconeix ser fan incondicional de Lluís Pasqual, director de ‘A teatro con Eduardo’, última obra en què Piñón ha participat.

Com és un dia a la vida de Francesca Piñón?

No tinc gaire vida fora de la feina. Quan faig teatre només penso en l’hora de la funció i tota la meva energia està posada en l’obra. Sóc bastant entregada. (Riu). Últimament he tingut molta feina i poc temps lliure, però quan trobo una estoneta m’agrada molt llegir.

Què llegeixes?

Sóc una mica antigueta, eh? (Riu). M’encanten els autors victorians. Però bé, llegeixo de tot; poesia, assaig, novel·la… m’agrada tot. Ara l’últim llibre que vaig acabar, fa no res, va ser “De la mano de Lorca” de Lluís Pasqual, que és curtet i es llegeix fàcilment en un dia. El recomano moltíssim. També “Pequeños crímines conyugales” d’Éric-Emmanuelle Schmitt . Llegeixo sobretot els dilluns, que és el dia que tenim festa.

Com entens la teva feina?

He tingut molta sort perquè vaig fent coses molt diferents. No m’agrada gens fer sempre el mateix. M’encanta canviar-me de look, que em tallin el cabell, que em tenyeixin, que em rapin… Hi ha gent a qui li costa més renunciar a la seva imatge, a mi és el que més m’agrada. M’apassiona fer treballs arriscats, anar al fons de tot.

Que destacaries de ‘El Ministerio del Tiempo’?

Els guions. Ara s’està apostant molt per aquestes sèries… estem prenent com a model les sèries d’Anglaterra i dels Estats Units, que on posen més atenció és en el guió. També destacaria els directors, són gent molt jove que innoven contínuament, és un gust poder renovar-me i alhora aprendre d’ells. I a més a més, val a dir que és la primera vegada que es fa una sèrie d’aquestes característiques a Espanya; tècnicament és una passada, hi ha molts efectes.

L’últim que has fet al teatre és ‘A teatro con Eduardo’ al Teatre Lliure. Perquè recomanaries l‘obra?

Perquè és un espectacle preciós. Eduardo de Filippo és un autor conegudíssim, molt respectat, però per a mi, Lluís Pasqual ha aconseguit enriquir encara més el text. A més a més, el repartiment i l’equip és fantàstic, del primer a l’últim. És una pena que només hàgim estat un mes…

Quant temps heu assajat l’obra?

Dos mesos.

Són moltes hores d’assaig?

Sí… normalment són 6-7 hores diàries, depèn del dia i de la complexitat les escenes. I és clar, després quan arribes a casa has de seguir-ho treballant i estudiant. Treballem amb molt poc temps, és el problema de no tenir més pressupost…

Si haguessis de fer-ne la crítica en un titular, quin seria?

Ostres, això d’estar a l’altra banda és difícil, eh? No sóc molt bona amb això… El que sí que et puc dir és que estic molt orgullosa de participar en un muntatge així. Li estic molt agraïda al Lluís Pasqual, de veritat. Sé que sempre parlo del Lluís, però és que és el que sento. Treballar amb una persona amb aquesta cultura i amb aquest domini del teatre em fa ser millor persona i actriu. Per mi és el millor director que hi ha en aquests moments.

També has aparegut en algun capítol de ‘La que se avecina’. Amb quin personatge de ‘Mirador de Montepinar’ et quedes?

Sí! Vaig sortir-hi en dos o tres capítols, però tampoc creguis que l’he seguit massa… Em quedo sense cap dubte amb Jordi Sànchez! És el meu amic i la veritat és que el paper de “Antonio Recio” el fa estupendo. No té res a veure amb ell, per això, eh? El Jordi és un ésser fantàstic… moolt bona persona, simpàtic, generós… només puc parlar bé d’ell. Ja hem treballat junts en diverses ocasions, ‘Plats Bruts’, ‘L’un per l’altre’, en teatre vam fer ‘L’Àvar’… És meravellós treballar amb ell, de veritat, és que és un amor; tan bo com sembla.

(Minut 5:42)

El 2006 vas participar a ‘El Perfum: història d’un assassí’. Com va ser això?

Si, era la dona del propietari de l’hostal, on maten a la nena, cap al final de la pel·lícula. Va ser gràcies a Pep Armengol, el director de càsting. Em va proposar de fer el càsting aquí a Girona, perquè part de la pel·lícula es va rodar aquí a Catalunya, i vaig tenir la sort que el director em va escollir. Em va encantar. A més, gràcies a ‘El Perfum’, vaig tenir la gran sort de conèixer a l’Alan Rickman, una persona entranyable, que per mi va ser un gran amic i que va morir el 14 de gener d’aquest any…

Tens algun projecte en ment?

Si, estem a l’espera de rebre més diners per seguir amb la pròxima temporada de ‘El Ministerio del Tiempo’. Necessitem una mica més d’ajuda econòmica perquè, tot i que no ho sembla, estem treballant sota mínims i la veritat és que necessitem més finançament i també més temps. I alhora, també estic intentant aixecar projectes personals de teatre, però no et puc dir res més perquè ja saps que passa amb aquestes coses, no? Es gafen… El que si que et puc dir és que estic molt il·lusionada. Estem intentant aixecar una producció que serà la bomba!