Monthly Archives

desembre 2018

Pau Durà: “Formentera Lady ha estat un gustasso! Tornaria a començar demà mateix”

By | cultura | No Comments

 

Pau Durà és un actor i director de cinema, teatre i televisió, molt estimat aquí a Catalunya pel seu paper de Pol a Plats Bruts. Durant els seus més de vint-i-cinc anys de carrera, ha donat vida a més d’una vintena de personatges damunt els escenaris, així com també ha participat en diverses sèries d’èxit com Siete Vidas, Infidels, El Príncipe o Merlí, entre moltes d’altres. El 2017 s’estrena com a director de llargmetratge amb Formentera Lady, pel·lícula protagonitzada per José Sacristán.

 

A quina edat t’agafa el cuquet d’actuar?

Doncs molt jovenet… M’hi vaig aficionar quan estudiava als Salesians d’Alcoi, amb dotze o tretze anys. Quan van arribar els divuit, vaig veure un programa a la tele en què parlaven de l’Institut del Teatre, entre d’altres escoles, i va ser aleshores quan vaig pensar: “Ostres, que un s’hi pot dedicar a això!”. Estava a punt d’anar-me’n a estudiar una carrera fora.

Què volies estudiar?

Matemàtiques, imaginat! (Riu) D’entrada volia fer ciències pures, després vaig pensar de fer una filologia i a última hora em vaig dir: “si no m’agafen a l’Institut del Teatre, faré una filologia a València”.

I vas entrar a l’Institut.

Sí. I aleshores ja no vaig fer ni matemàtiques, ni filologies, ni res. (Riu)

Has fet moltíssima tele però per molts sempre seràs el Pol de Plats Bruts.

Sí! Aquí sí.

I t’importa?

Tot al contrari! Justament, si em diguessis algun altre, et diria: “Home…!”, però no, aquest en absolut. Plats Bruts va ser una època meravellosa! El que passa és que em sorprèn perquè clar, jo veig aquell xaval i em miro i penso: “Com poden saber que sóc jo?”. (Riu)

Com és que hi vas participar?

Doncs això per mi va ser molt bonic! Tot i que no vam coincidir al mateix curs, ens vam conèixer amb el Joel i el Jordi a l’Institut i ja aleshores eren uns animals… unes màquines de crear i això es notava. I és clar, per a nosaltres que veníem darrere, eren com uns germans grans, saps? Vam tenir molt bona química.

Vas poder triar el teu paper?

No, ells ja tenien ideats una sèrie de personatges i van pensar en mi per fer de Pol. I jo els estaré sempre agraït perquè va ser un any molt, molt xulo… pensa que durant 45 setmanes ens vam veure cada, cada dia. Repetíem l’esquema de la Sitcom.

Com funcionava aquest esquema?

Doncs mira, divendres llegíem el capítol amb els guionistes, que a més eren l’hòstia, dissabte i diumenge aprofitàvem per estudiar, dilluns i dimarts assajàvem i fèiem la posada en escena trobant els gags, el ritme, etc., dimecres fèiem un assaig ja més complet amb el vestuari i els càmeres, i dijous ja es gravava amb el públic. Així es feien els capítols.  Capítols de vint minuts, els rodàvem en tres hores.

Hi ha algun moment o anècdota que recordis amb especial carinyo?

Els vaig gaudir tots, però n’hi ha un que és mític i que hi penso molt quan arriba Halloween.

“Tinc castanyes”.

Exacte! (Riu) En aquest capítol van venir els meus pares de públic i a vegades hi penso, perquè el meu pare ja no és viu i quan el torno a mirar i sento el públic de fons, penso: “Mira, allà estaven assegudets els meus pares!”. Van venir des d’Alcoi, ja grandets. Va ser molt maco.

Tu ets pare de dos bessons. T’agradaria que fossin actors?

No ho sé, segurament no… Però si passés, ho acceptaria. És dur i mira que ho dic jo, que no em puc queixar. Fa vint-i-cinc anys que m’hi dedico i la veritat és que m’ha anat força bé, però no ho sé. També sé el que costa, i més quan tens família, que voldries una feina més estable i amb horaris “com la gent normal”. Més d’una vegada he deixat de fer teatre per no haver de marxar tots els caps de setmana.

T’és difícil conciliar la feina amb la família?

Bé, sempre ho he fet així… A vegades, quan tens més feina, a casa et diuen: “Voldria que estiguessis més aquí”, però la nostra vida és així i ens hi acostumem. Sort en tenim de l’AVE, que en dues hores i mitja podem fer Barcelona-Madrid.

T’acabes d’estrenar com a director, amb Formentera Lady. Com ho estàs vivint? Després de tants anys d’actor, és el que esperaves?

Sí, estic molt satisfet i agraït. No puc estar més que agraït… Per mi, el viatge ha estat collonut i estic molt content amb el resultat. Però és que el plaer va més enllà, tornaria a començar demà mateix. De debò, eh? Viuria l’experiència de nou i creu-me que això es diu a vegades d’algunes coses però d’altres no, eh? D’altres penses: “Uf, encara sort que he acabat!”. Formentera Lady ha estat un gustasso!

Seguiràs combinant-ho amb la feina d’actor o vols dedicar-te exclusivament a dirigir una temporada?

Sí, sí, jo no deixo de fer d’actor. És el que més m’agrada.

Què estàs fent ara mateix?

Estic fent la sèrie dels migdies de TV3, Com si fos ahir, acabant La fossa, que és una mini sèrie de 4 capítols, i Hache a Netflix, que tracta sobre l’entrada de l’heroïna als anys seixanta a Barcelona.

Projectes de futur?

Estic molt immers en el meu pròxim projecte personal, Pájaros.

I per últim… Com a director, quines són les qualitats que busques en un actor?

La implicació. Quan em poso a dirigir, el que busco és contagiar la meva passió per la història i influir en l’equip, sense parar. Això que posa: “Una pel·lícula de Pau Durà”, no és cert. L’hauré escrit i dirigit, però la pel·lícula és de tot l’equip, que hi ha posat el seu talent i els seus dubtes. Això és el que jo necessito i el que busco en els actors.