Mia Lacostena: “Tot el que diem és sempre per alguna cosa. No parlem per res”

By 4 de Desembre de 2019 Desembre 10th, 2019 cultura

Mia Lacostena és una actriu, nascuda a Barcelona i resident a Londres, coneguda principalment per les seves interpretacions a Trumped (2019), A Bullet Wasted (2019) o El segundo nombre (2002), entre d’altres.

De quin projecte et sents més orgullosa?

De l’últim que he fet, A bullet wasted. Va ser tot un repte perquè formava part d’una competició en què s’havia de fer un curt d’uns deu minuts, sense ni un sol tall. Em va fer molt feliç fer-lo perquè, en primer lloc, em va encantar fer de soldat. Moltes vegades m’ha tocat fer papers més de nena, menys forts… i en aquest em sentia que estava on havia d’estar, fent el tipus de paper que ara per ara m’agradaria fer. El d’una noia forta però emocional, que lluita pel que creu i que no és menys forta per tenir emocions. Saps? 

A més, quan vaig veure’l amb la meva companya de pis, que és d’Estònia, em va donar les gràcies perquè del que realment tracta aquest curt és d’una situació que molta gent pot entendre; de com, malauradament, la guerra destrossa nuclis familiars. 

Va ser molt refrescant fer-lo. Tot l’equip era molt professional, per això va sortir així de bé i per això ara està guanyant premis.

És difícil rebre càstings interessants?

Doncs et diré que abans d’arreglar-me les dents, em costava molt que m’arribessin bons càstings. De fet, vaig canviar de representant perquè jo li deia: “no vull fer nus”, perquè en aquell moment no en volia fer, i en canvi només m’arribaven papers d’aquest estil. Tipus: “la prostituta morta al riu”, saps? Això no és actuar! 

De fet, una vegada —i això sí que em va fer moltíssima ràbia— em va arribar un càsting pel Discovery Channel on hi havia dos personatges. I clar, era una cosa que feien amb l’Antonio Banderas i a priori jo estava super emocionada. La cosa és que quan vaig obrir les “separates”, vaig veure que un dels càstings era per fer de loud whore i l’altre de beautiful prostitute! Saps què et vull dir?

Per què creus que et passava això?

Suposo que m’arribaven papers de noies “perdudes” perquè pels actors, les nostres referències són els papers que ja hem fet i en el meu cas eren el d’Hada i un altre en el que feia de call girl. Des que tinc les imatges de soldat, m’estan arribant càstings molt més interessants.

I estic contenta també perquè darrerament he ajudat en un parell de càstings, per entendre millor quina és la sensació d’un director de càsting i veure una mica què és el que faig bé i malament. I una de les coses que he après és la importància d’aprendre’t les línies del guió el mateix dia que te les donen, encara que el càsting no sigui fins d’aquí a tres dies.

Per què?

Perquè en el moment del càsting tens tantes coses al cap que això ha d’estar après com el pare nostre. Si no està així, se te n’aniran les paraules i si estàs centrada en les paraules, no estaràs pensant en la intenció del personatge. 

Ara tinc un mètode per aprendre’m super ràpid les línies, que abans no tenia. En un càsting no sempre tens ni el temps ni la informació per fer tot el backstory del personatge. A vegades no et passen ni tan sols el guió sencer, tens només tres frases sobre el personatge i dues escenes. Ells el que volen és que tu facis la teva pròpia construcció i el millor que pots fer és mirar-t’ho com si fossis un detectiu i preguntar-te: “D’acord. Què busquen que faci?”, “Quina informació volen veure d’aquesta escena en concret?” Perquè és clar, n’han escollit aquesta i no una altra per alguna raó.

Per a mi, el més important és simplificar-ho tot al màxim fins a arribar a les intencions del personatge. Conèixer què vol i quin objectiu té dient allò, perquè tot el que diem és sempre per alguna cosa. No parlem per res. Encara que no estiguem dient res, hi ha una intenció, i conèixer-la ho fa tot molt més fàcil. Si no, és com deixar anar paraules buides i no hi ha res més horrible que estar en un càsting i no saber per què estàs dient aquella frase.

Ets molt crítica amb tu mateixa?

Crec que altres actors potser ho són més, però sí. Pensa que quan et veus a tu mateix, saps veure si és real o no. De fet, si em veig plorant i és real, els meus ulls ploren. No amb aquella sensació a l’estómac, però ploren. I en canvi, quan em noto forçada, em crea tot el contrari. 

Tens algun referent?

Meryl Streep! Trobo que la seva feina és impol·luta. És a dir, la veus en un personatge i no la reconeixes en un altre, tots són construïts des de baix i sense ego. No treballa amb l’ego ella, només a El diablo viste de Prada. A més, és capaç d’expressar les emocions i sensacions d’una manera molt humana. M’encantaria asseure’m a parlar amb ella! 

Quina diries que és la clau de l’èxit?

La persistència i la confiança en un mateix. 

El talent és secundari?

El talent sense persistència no serveix de res. Si tens talent però no el treballes, et pots trobar que gent amb menys talent però que hi ha dedicat més esforç, t’acabi donant mil voltes. La clau és que t’encanti el que fas i connectar tot aquest amor amb la teva feina. Fer match, que jo dic. 

Què creus que et fa especial?

Jo crec que, com a actriu, el que em fa especial és que puc fer personatges molt forts i que alhora sóc molt emocional. Alguna vegada m’han comparat amb Marion Cotillard, en el sentit de què és molt capaç d’expressar les emocions i fer que traspassin la pantalla. A vegades fins i tot massa.

Algun paper pendent?

No sóc massa mitòmana, però si n’hagués de triar un, seria el de Mia Wallace a Pulp Fiction. Em fascina Quentin Tarantino! M’encantaria treballar amb ell i fer Kill Bill 3, 4… 

Ara que ho dius, tens un aire a l’Uma Thurman.

Sí, sempre m’ho han dit. (Riu) I m’encanta ella! 

Els teus pares van tenir algun problema amb què volguessis ser actriu?

La meva mare no, és molt artista. Però el meu pare, que és enginyer i molt pràctic, em va aconsellar que no ho fes. Recordo que em va dir: “Tu mira a veure quants actors hi ha parats i quants treballant”. Però és que tinc tan clar que actuar és el que em fa feliç, que això mai m’ha importat. Prefereixo provar-ho i si cal, després dir: “Doncs no ha sortit”. I encara que fos així, en tot aquest temps he après moltes altres coses. A editar, per exemple. M’encanta editar! Me’n vaig adonar fent-me els meus propis videobooks i ara els hi faig també als companys de classe. 

Si no poguessis ser actriu, què t’agradaria fer?

Directora de cine! (Riu) I si no, si pogués fer diners actuant, m’agradaria moltíssim invertir-los d’alguna manera en ajudar als animals en perill d’extinció, en protectores… Els animals em fan molt feliç i jo el que vull és fer coses que em facin feliç o que només el fet de fer-les ja m’aporti alguna cosa. No només pels diners.

Et guanyes bé la vida? 

No, encara no. Quan encara no estàs a un nivell, et paguen molt poc per fer projectes interessants… Però en canvi vas un dia a fer vestuari per un videoclip i et treus 200 lliures! La feina de l’actor està molt mal pagada perquè n’hi ha molts que treballen gratis. 

Però jo ho tinc molt clar. Jo faré la meva feina, aniré a tots els càstings que convingui i en algun moment, si ho faig bé, tot sortirà. Els càstings cada vegada van a millor i són projectes amb més pressupost i possibilitats. Jo mentre vaig fent. 

M’és igual passar-me cinquanta hores treballant gratis, si m’agrada el personatge i no treballo per ningú sinó que és una col·laboració. Mentre pugui seguir fent això, ficant les meves idees en les col·laboracions que faig i treballant a la meva manera, confio que quan arribi el càsting oportú, estaré preparada. Aquesta és la meva manera de veure-ho.

I projectes de futur?

Vull obrir una productora. De fet, m’he comprat una Canon amb una amiga i estic escrivint un guió. Ja he aconseguit una inversió per gravar el pilot i m’agradaria vendre-li la idea a una productora més gran o a una independent. A veure!

Leave a Reply