Clara Segura: “Em sento molt identificada amb la meva part més còmica”

By 3 de març de 2021 març 16th, 2021 cultura

Clara Segura, actriu de teatre, cinema i televisió, ha participat des dels seus inicis en innumerables obres de teatre de gran renom, així com en diverses sèries de TV3 com ara Porca Misèria, Vinagre o Nit i dia. En la gran pantalla l’hem vist a Mar adentro, Spanish movie, Los ojos de Júlia, Els nens salvatges, entre d’altres. Polifacètica, espontània i tenint en compte el seu innegable talent, no és d’estranyar que a dia d’avui ja hagi rebut sis premis.

Tenies algun referent de petita?

M’agradava molt la Raffaella Carrà, però més que un referent en concret, el que em cridava l’atenció era l’espectacle en general. El fet de sortir en un escenari a cantar, ballar, moure’m… De fet, crec que aquesta cosa “d’artisteo” em ve de la meva àvia Catalina, que era de Múrcia, així molt salerosa ella. 

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’agrada jugar a la ficció, però també gaudeixo molt del previ i el post. M’encanta arribar abans per poder estar xerrant una estona amb els companys. Pensa que quan fas teatre amb gent que ja és amiga, és un luxe total. Però total, eh! És gairebé terapèutic anar a treballar. I a més en un espai com és la Biblioteca, que me la sento mig casa ja. De veritat que és genial!

Algun personatge que t’hagi fet suar especialment?

Recordo que em va costar bastant d’entendre i memoritzar el personatge d’Electra. Acabava de ser mare i estava en un moment personal molt més pràctic, de dir: “tens set, menja”, “tens caca, et canvio el bolquer”. Coses així, saps? (Riu) I l’Electra, en canvi, era un personatge molt reflexiu i poc accionat. 

I quin ha estat el més divertit de fer? 

M’ho he passat molt bé fent l’Àfrica de Vinagre. Vull dir, jo no sóc tan “pato” com ella, però l’entenc perfectament perquè a vegades sóc una mica despistada i també m’ha passat això de “fer el ridícul”, saps? (Riu) I com que l’Àfrica és ridícul rere ridícul, crec que hi ha alguna cosa allà que em fa molta catarsi. I també m’encanta el “desparpajo” de la Yeni i la Eli, del supermercat.

I per últim, quin s’ha apropat més a la Clara del dia a dia? 

Jo diria que tots els que he anat fent amb Bruno Oro. Em sento molt identificada amb aquesta part meva, més clown i còmica. Per com sóc, de seguida m’enganxo a la part més de la broma i és veritat que en els personatges que faig amb ell, sempre hi ha una mica més de mi. L’altra, la part més seria, sempre és més avorrida. 

Quin record guardes de Nit i dia?

Ufff… Vam riure molt fent Nit i dia. M’ho vaig passar bomba! I alhora també va ser bastant dur perquè tractava d’assassinats i el meu personatge s’exposava a llocs bastant perillosos. Però t’he de dir que poder explorar tots aquests llocs, així més foscos, i no anar a una cosa més blanca i còmoda, com a actriu també era molt temptador.

A més, em va interessar molt el tema de les autòpsies i els forenses, perquè de petita havia volgut estudiar Medicina, bàsicament perquè una de les meves cosines ho estudiava, i amb el personatge de la Sara Grau vaig poder tocar una mica tot això. 

Les coses t’han anat molt bé. Què diries que et fa especial? Per què et trucaries a tu?

Perquè no porto gaires problemes i sóc bastant fàcil de treballar. Crec! (Riu) Em puc barallar o marxar enfadada d’un assaig per coses que em semblin importants, com ara faltar el respecte o cridar a algú, però no perquè no m’agradi com m’han tenyit el cabell —que m’ha passat diverses vegades— o la tria del vestuari. 

Has rebut molts premis. Algun que t’hagi fet especial il·lusió rebre?

Els Butaca sempre fan molta il·lusió perquè te’ls dóna el públic, però he de reconèixer que l’anell de la Margarida Xirgu —que en aquell moment ja va ser un anell— va ser molt especial. Trobo que és un símbol molt bonic i més encara si l’anell te’l dóna la guanyadora de l’any anterior. Pensa que la Margarida Xirgu, per a les actrius, és com un fantasma —positiu— que plana per sobre nostre. 

La cultura s’ha emportat un cop molt fort amb la pandèmia. Com ho estàs vivint?

Doncs ara mateix molt contenta que el teatre estigui obert i puguem treballar, perquè durant els sis mesos que va estar tancat, vam estar tots molt tocats. I és veritat que entre la situació, el fred i el drama de les notícies, els ànims estan molt d’hivern… Hi ha por en general.

La covid ha estat una bufetada important a nivell social, però crec que també ens ha anat bé per adonar-nos que no som els reis del mambo, que el primer món no està exempt de res i que tots som una mica responsables de tot el que ens passa. 

I projectes de futur?

Doncs ara al febrer hem tornat amb Cobertura i a l’abril-maig farem la gira per Catalunya, Balears i Andorra, que no vam poder fer l’any passat. I després, si tot va bé, al juny farem Filumena Marturano —una comèdia dramàtica italiana— aquí a la Biblioteca. 

One Comment

Leave a Reply to Rosa Miradal Cancel Reply