De tota la teva trajectòria professional, quin és el projecte que més t’ha marcat?
A veure, el primer personatge que em va donar visibilitat va ser la Laia Urquijo de la sèrie ‘Antidisturbios’, però jo et diria que la cosa més important que he fet, i que recordaré tota la meva vida, és el monòleg que estic fent ara a ‘Prima Facie’. És, amb diferència, el més difícil que he fet mai.
És que ‘Antidisturbios’ va ser tot un èxit… Quin record guardes d’aquella experiència?
Va ser increïble! Recordo que va ser una època de la meva vida, on estava connectada —per tot arreu— amb la felicitat més absoluta. Sí, perquè el repte creatiu era molt alt, tot l’equip era gent de molt talent… Vaig aprendre moltíssim i em va ajudar molt a fer-me un lloc en aquest ofici. Jo sempre dic que ‘Antidisturbios’ a mi em va canviar la vida. I és així.
Des que vas començar, has treballat moltíssim. Per què creus que t’han anat tan bé les coses?
No ho sé… El que sí que et puc dir, si he d’intuir alguna cosa, és que m’ha començat a anar bé quan m’he acceptat a mi mateixa. Abans treballava, però no acabava de “calar”, crec. I penso que és perquè intentava encaixar en el que la indústria demanava de mi. I tot i que soc conscient que soc una persona absolutament normativa i que “per desgràcia” ho tinc bastant més fàcil, intentava ser un tipus de dona que no soc, i allò no m’anava bé.
Per anar als càstings, per exemple —que el què es buscava eren dones així com molt exuberants— em posava relleno al pit, em maquillava molt… Diguem que intentava “encaixar” dins la prota de ‘Sin tetas no hay paraíso’ i, és clar, no em sortia bé, perquè jo no soc allò. Jo no tinc aquest perfil, jo tinc un altre tipus de bellesa. Quan ho vaig acceptar, vaig començar a entendre què volia fer com a actriu.
Parlem de ‘Prima Facie’… Més d’una hora i mitja de monòleg, tu sola, damunt l’escenari. Com ho vas preparar?
Uf! Vaig estar memoritzant el text durant dos mesos i després vaig fer només vint-i-dos dies d’assaig. Que és poc, la veritat, però el director va considerar que tractant-se d’un monòleg, no en calia més.
No ha de ser gens fàcil…
És veritat que és molt cansat i que el meu cos paga un preu molt alt per fer això, però la veritat és que n’estic molt contenta. I també, a veure, això t’ho dic ara que porto vuitanta-i-pico funcions, eh? Al principi, quan vaig començar els assajos, tenia molta por… No t’enganyaré. (Riu) De fet, a dia d’avui, estic sorpresa que m’hagi sortit bé. No tenia gens clar com funcionaria això…
Per què recomanaries l’obra?
Doncs et diria que perquè és una funció important. El que dic és important i el que passa a la platea ho és encara més. Crec que hi ha una comunió molt maca entre les dones i els homes que venen a veure la funció cada nit.
Més de deu homes m’han arribat a dir que, veient aquesta obra, s’han adonat que —en alguna ocasió i sense ser-ne conscients— havien agredit a una dona. I, al mateix temps, moltes dones m’han donat les gràcies perquè han sentit que algunes de les seves ferides “havien millorat” després de veure la funció.
I, per últim, projectes a la vista?
Doncs tinc la segona temporada de ‘Reina Roja’, que la gravem aquesta tardor, i a l’octubre s’estrena ‘La habitación de al lado’, la nova pel·li de l’Almodóvar —amb Julianne Moore i Tilda Swinton— en què tinc un paper molt petit, però estic tan contenta… És que què et puc dir? Ha estat un somni rodar amb aquest senyor!
Ja m’imagino… Com va sorgir l’oportunitat?
Doncs es veu que em van trucar per fer el càsting, perquè m’havia vingut a veure a ‘Prima Facie’. Increïble!!! Clar, pensa que jo, que vull ser actriu des de petita, sempre havia pensat: “T’imagines que un dia et truca l’Almodóvar?”. I m’ha trucat!!! Jo, la veritat, ja no demano més… (Riu)
És un paper super petit, però m’és igual. Sento que fer una pel·li amb ell és formar part de la història de la cinematografia d’aquest país, i poder dir que vaig treballar amb ell, em fa sentir molt orgullosa i feliç.