Xarim Aresté: “Em vaig enamorar de la bogeria que conreeu per allà dalt al Pallars”

By 18 de maig de 2016cultura

xarim 3

Estem amb Xarim Aresté, al Turó Parc de Barcelona. Bon dia Xarim, explica’ns una mica, com és Xarim Aresté?

Uff…  suposo que la feina és aquesta… trobar-se. Mai he pogut trobar les paraules per definir-me però podria dir-se que sóc un buscador, o un no-trobador. Com que mai em trobo, segueixo tirant endavant.

I la teva música? Com la definiries?

Suposo que sempre m’ha interessat la música amb certa arrel. M’agrada pensar-ho com un arbre; jo estic a l’arbre del blues, del folk… M’agrada que les rames puguin anar molt amunt però que estiguin connectades amb l’arrel. He escoltat molta música negra, però al final el què més m’influencia és la gent i els músics que tinc a la vora, que m’ensenyen de tot.

Durant molts anys has format part de grups com ‘Sopa de cabra’, ‘SanJosex’… Ara, però, decideixes seguir en solitari.

Si, de fet vaig començar en solitari però en arribar a Barcelona vaig començar a tocar amb altra gent. Per a mi ha estat molt important, he viscut experiències increïbles amb aquests i també amb altres grups, però mai he deixat de banda “la meua cosa”.

Com t’inspires? D’on surt la teva música?

No crec que surti d’un mateix, és com que ja està tota feta. Nosaltres som com transmissors, ens connectem i la vomitem, però no sé fins a quin punt és mèrit de l’autor, saps? Aterres en un lloc on hi ha una cançó, però aquesta cançó igual te l’has anat fent vindre. No sento com que la faci, més aviat la descobreixo. La música és de tots, és impossible dir: “això és meu”. La creació sempre té a veure amb “robar”.

A ‘La rosada’, el teu últim àlbum, mantens una relació diferent amb la guitarra. Per què aquest canvi?

Sí, en aquest disc hi ha molta més guitarra acústica. En directe sempre he anat més amb l’elèctrica però la guitarra acústica és la que més em reconec, amb la que més hores he passat. Igual només respon a què porto molt temps “fotent-li canya” amb la guitarra elèctrica i sempre va bé canviar, no?

Què et mou la música? En quin moment decideixes que això és el que t’agrada?

Doncs va ser bastant d’hora… La música va ser l’única cosa en què veia que hi havia una veritat. Em sentia tan realitzat a través de la música que per a mi renunciar a la música era renunciar a la llibertat. No coneixia cap altra manera de sentir allò.

Aquest estiu, per segon any consecutiu, et tindrem al Pallars, en la primera edició del ‘Talarn Music Experience’. Què és el que et fa més il·lusió de tornar?

Em fa molta il·lusió tornar a veure als personatges que teniu per allà. (Riu). Em vaig enamorar de la bogeria que conreeu per allà dalt. El lloc, a més, és esplèndid. Recordo que l’any passat va coincidir amb una lluna plena, preciosa, i el llac… Serà molt bonic, segur.

Dins del que ens puguis avançar, amb què ens sorprendràs aquest any?

Doncs… serà una sorpresa. Sempre intentem que sigui sorprenent, des de la composició ja m’agrada que les cançons siguin obertes, que es puguin fer sempre diferents.

Ho adaptes al moment.

Sí, hi ha llocs en què veus que la gent necessita un aliment més tranquil, altres que volen més canya… Tinc la sensació que allà voldran canya, però no ho sé, ja “mos ho trobarem”.

Bé, doncs ja ho sabeu, aquest 29 de juliol us esperem a ‘Lo Quiosc’. Gràcies, Xarim.

Leave a Reply