Peter Vives: “Mai és suficient i si no gaudeixes del camí, mai seràs feliç”

By 16 de novembre de 2016 maig 30th, 2023 cultura

img_0265

Peter Vives, actor català popularment conegut com a Nil Guitart pel seu paper a ‘La Riera’, ha participat en diverses sèries televisives com ‘Águila Roja’, ‘El Tiempo entre costuras’ o ‘Velvet’. Degut al seu semblant —Peter és fill de mare neozelandesa— ha encarnat, en varies ocasions, a personatges estrangers i ara, amb 30 anys, no descarta la possibilitat d’anar-se’n fora a provar sort.

Vas estudiar Física i després Psicologia.

Sí, exacte. No vaig acabar, però, vaig fer només un any. Després vaig passar-me a Psicologia i l’any que havia d’acabar la carrera vaig entrar a ‘La Riera’. Podríem dir que és la culpable que no tingui carrera. (Riu). Ho tinc pendent, a veure si faig un esforç i m’ho trec.

Com és el teu dia a dia?

Ui, no tinc dia a dia, és la grandesa d’aquesta professió. Un dia estic currant dotze hores i l’altre estic completament lliure. La veritat és que enyoro no tenir una rutina.

Lligues més des que surts per la tele?

A veure, si, perquè les noies s’apropen a tu per fer-se fotos i aleshores aquest pas ja està fet. Jo és que mai els entrava a parlar, sempre he tingut molta por a ser rebutjat, no porto gens bé els “no”.

Però sent actor t’arrisques a molts “no”.

Però és diferent, ets un producte. Ja no sóc jo, puc fer un galant o qualsevol personatge i si no m’agafen, pot ser simplement perquè no dono el perfil. En aquest sentit no trauma tant, és una feina i no ets tu encara que siguis tu qui la fa.

No t’ha anat gens malament. Creus que el teu físic hi ha ajudat?

Si, sóc conscient que m’ha ajudat… En aquest país influeix molt més el físic que en altres països. A Londres, per exemple, no tots són “guapitos”, també agafen a lletjos, i són boníssims. Aquí prioritzen més el físic… però també hi té molt a veure la nostra societat; la gent treballa moltes més hores que a Londres, i arriba a casa molt més cansada, sopa tard i no para l’atenció que pararien en un altre país —en què el primetime és a les 7-8 de la tarda—, on prima la trama i el guió.

Amb quin personatge t’has sentit més identificat?

Ara amb el més recent que he fet, el Dani a ‘Mil coses que faria per tu’, però perquè és l’últim. És un personatge molt maco, amb molts colors, molt loser, molt insegur, molt neuròtic… No li agrada gens sortir de la seva zona de confort… Té cosetes que són com jo, però també altres que són com tu. Ahir justament estava tenint una discussió de per què no crec amb l’horòscop.

Què hi té a veure?

M’explico; estic segur que si amb un grup de control li dius que algú és libra en lloc de capricorn, li llegeixes totes les condicions invertides i li fas malament la carta astral, l’altre de totes formes se sentirà identificat amb tot allò que li diguis. N’estic convençut! Hi ha una lògica física que influeix mil vegades més que no pas tots els aspectes “que es tenen en compte” en l’horòscop. Influeix molt més com t’han educat, els cops que vas rebent al llarg de la vida… tot això és el que forma la persona i el seu caràcter. També rebre un suport positiu o negatiu davant d’alguna situació, una hòstia en un moment puntual de la vida, una motivació en un moment clau, tot això farà que la persona surti cap enfora o que sigui més reservada. Ser fill únic també influeix moltíssim.

Segueix, segueix.

Està demostrat que els fills únics tenen més imaginació i són més creatius; han hagut de jugar sols. En canvi, els qui tenen germans han hagut de lluitar per l’atenció dels pares i està demostrat que la gran majoria dels emprenedors que arriben a ser jefes d’empresa, tenen germans.

Bon plantejament.

També em fa molta ràbia el típic comentari: “Que fort! Estava pensant en tu i justament m’has trucat”. Si estudies les vegades en què penses en algú i les vegades en què això succeeix, veuràs que és proporcional. Mai pensem o diem: “No estava pensant en tu i m’has trucat”. Tu te n’adones quan coincideix perquè et fa il·lusió veure-ho així, però no penses en les mil vegades que no es dona aquesta coincidència. El que ens cal és deixar de pensar en energies i horòscops i començar a pensar una mica més amb el cap, racionalment.

Veig que t’ho prens molt a pit. Diries que ets susceptible?

Sí, bastant. Podríem dir que la susceptibilitat és un dels meus defectes.

Parlant de defectes… Com et definiries?

Soc molt curiós i em distrec molt fàcilment. La curiositat és també un dels meus defectes i alhora la màxima virtut que tinc. És dolenta perquè em provoca aquest dèficit d’atenció i fa que sigui així; que no em centri en res, però que ho vulgui provar tot.

Vols arribar a ser algú?

Clar, perquè estic súper modificat i influenciat per aquest món de merda. Estic treballant perquè jo vull ser Marlon brando i no descansaré fins que ho sigui, i és lamentable. Dic Marlon Brando perquè és el típic eh, quasi em quedo abans amb Daniel Day-Lewis. Però crec que no hauria de ser l’objectiu, hauríem de lluitar contra aquest instint, i com que en soc conscient, gaudeixo del camí, que és la base. Mai és suficient i si no gaudeixes del camí, mai seràs feliç.

Alguna anècdota a explicar als nets?

Al principi esperava fer alguna sèrie per poder-los-hi ensenyar, em feia molta gràcia. Ara tampoc ho veig com res tan especial. Ho hauria de pensar, és ben maca aquesta pregunta! Ara per ara suposo que els explicaria l’experiència que vaig viure, ara fa dos anys, quan vaig saltar d’un avió —sense tàndem— a Los Ángeles. Vaig fer un curset de 5 hores per poder-me tirar sol. Es viu tan intensament…

No t’agradaria provar sort fora?

Sí, tinc pendent enviar mails a Londres o EUA, a veure si em puc reunir amb algun representant d’allà. És una cosa que tinc pendent des de fa anys. Però abans he de millorar l’anglès, no el parlo prou bé encara. La veritat és que m’agradaria treballar en anglès.

Projectes de futur?

Ara estrenar dues pel·lícules, també faré teatre aquí a Barcelona i encara no sé si faré una sèrie aquí o a Madrid, no hi ha res tancat.

Leave a Reply


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.