Dani de la Orden: “No passa res per dir el que penses, és la teva opinió”

By 16 de desembre de 2020 gener 10th, 2021 cultura

Dani de la Orden, director i guionista de cinema, és conegut sobretot a Catalunya per les dues Barcelones: Barcelona, nit d’estiu i Barcelona, nit d’hivern. Director també de El pregón, El mejor verano de mi vida, Litus i les seves dos últimes produccions Mamá o papá i Loco por ella, entre d’altres.

Et va ser fàcil començar?

Sí. A veure, he hagut de picar pedra, eh?, però era una pedra molt bonica. I és veritat que he treballat molt i sempre —ja des de l’època en què estudiava a l’ESCAC— he estat bastant ambiciós, en el bon sentit de la paraula. Era dels que em complicava una mica més la vida a l’hora de fer les pràctiques, perquè m’entenguis.

Quan vam sortir d’allà, cap als vint-i-pocs anys, ja havia trobat feina de muntador d’anuncis —també perquè sóc molt impacient i m’angoixo molt—, i això em va permetre començar a guanyar calés i poder començar a rodar Barcelona, nit d’estiu, tot just acabar a l’ESCAC.

De tota la teva trajectòria, de quin projecte et sents més orgullós?

Jo crec que de tots una mica, però potser et diria que de la primera pel·lícula. Perquè va passar com tot molt ràpid, pel meu grau d’inconsciència —que era brutal—, la poca pressió en què treballàvem… Crec que en molts aspectes —per una qüestió de genuïtat— hi havia més cine a Barcelona, nit d’estiu que en el més recent que he fet.  

Alguns et defineixen com “el niño prodigio del cine español”. Què diries que et fa especial?

No, però això va ser un article que va publicar el Periódico… I de veritat, penso que és únicament per l’edat que tenia quan vaig començar. Les meves pel·lícules no brillen ni per ser híper originals ni per aportar una mirada gaire diferent de les coses. Jo faig un cine molt pensat pel públic i intento que sigui bastant comercial. Si vols intentar englobar molt, tampoc pots fer una cosa súper estranya. Et dic jo que si això ho hagués començat a partir dels trenta…

Però no va ser així.

Ja, però segur que hagués estat diferent, saps? Seria un més. Inclús ara ja ho noto. Al principi sí que pensava: “Però per què em pregunten tantes coses?”. I era sobretot per l’edat. 

I crec que aquí a Catalunya, sí que és veritat que vam fer dues pel·lícules seguides, que van ser les Barcelones, que van connectar molt amb la gent. I afortunadament, la gent encara se n’enrecorda, i això és molt bonic! 

Què et fa decantar per un actor o un altre?

Ehm… Normalment ha estat l’espontaneïtat, la veritat que deixa anar. No ho sé, és que depèn de moltes coses. També et diré que no he fet gaires càstings, normalment he intentat dir: “jo per aquest personatge, veig a aquest actor” i li he anat a preguntar directament. 

Però en aquesta última peli, Loco por ella, sí que en vaig fer. Suposo que és això, al qui veig més pel personatge… I també m’ha passat a vegades de dir: “Sí, és molt bon actor, però no li pega “Adri” o “Carla”, saps?”. 

Una peli que tothom hauria de veure abans de morir?

Una cuestión de tiempo, del Richard Curtis. És una comèdia romàntica, híper mona, sobre un noi que vol viatjar en el temps per veure a una noia. Parla sobre intentar viure la teva ordinària vida de la manera més increïble. 

I m’agrada perquè al final del film, et dóna una espècie de “subidón”. D’estar tranquil amb el que hi ha, aquí i ara, i no estar pensant en el que podries canviar ni en el que vindrà. El missatge em sembla molt maco.

Quin diries que és l’aspecte més negatiu de la teva professió? 

Suposo que l’ambigüitat de saber si el dia de demà hi haurà feina. I també que és una professió una mica puta… A la cara es diuen coses molt maques, però després et critiquen per darrere. I això és un pal. 

No passa res per dir el que penses, és la teva opinió. No estàs dient que allò no estigui bé, saps? Però sembla que dir: “No m’ha agradat”, costa. Jo mai critico res, perquè sé el que costa aixecar una peli i a més és molt difícil que no m’agradi. 

T’agrada tot?

Sí, en general és molt complicat que no m’agradi. Que a veure, si t’he de fer una crítica constructiva, em miraré el muntatge i et faré vint-i-cinc pàgines de comentaris per millorar-lo, eh?, però d’entrada intento treure’n les coses positives. 

De fet, jo m’he trobat amb comentaris de: “Una altra comèdia romàntica, eh?” I penso: “Sí, què passa?”. Em paguen per fer això, estic rodejat de grans professionals… Que sí, que sé que alguns directors m’ho diuen també per xinxar-me i així intenti sortir una mica d’aquesta zona de confort, eh? Però crec que hi ha temps per tot.

I per últim, projectes de futur?

Doncs ara per Nadal estreno Mamá o papá, amb Paco León i Miren Ibarguren, al febrer surt Loco por ella —que és una comèdia romàntica— a Netflix, i després, del tema rodatges està tot una miqueta obert. Estic escrivint cosetes i alguna sortirà.

Leave a Reply


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.