Ivan Massagué: “Ser actor et fa millor persona perquè empatitzes amb tota la societat”

By 7 de juliol de 2021 cultura

Iván Massagué, actor de teatre, cinema i televisió, ha participat des dels seus inicis en nombroses obres de teatre, així com en diverses sèries de televisió com ara El cor de la ciutat, El barco, Gym Tony, Benvinguts a la família o Parot, entre d’altres. La seva última pel·lícula, El hoyo, ha esdevingut un autèntic èxit a nivell internacional, i tenint en compte el seu indubtable talent, només ens queda preguntar-nos: Amb què aconseguirà sorprendre’ns la pròxima vegada?

Les coses t’han anat molt bé, quina diries que és la clau de l’èxit? 

Ui, no t’ho sabria dir. Suposo que en part és tenir sort, perquè hi ha molt bons actors i gent molt preparada. Allò que sempre s’ha dit, no? “Estar en el lloc adequat, en el moment oportú”. Si em preguntes que què he fet jo: treballar i fixar-m’hi molt. 

I quin consell els hi donaries als qui tot just comencen?

Que actuïn cada dia, perquè així el dia de demà —quan tinguin l’oportunitat de fer una prova— estiguin més preparats que ningú. Que cada dia s’estudiïn una poesia, la recitin, l’entenguin, la cantin… Així aconseguiran tenir el muscle més exercitat que la resta. 

Quin diries que és l’aspecte més negatiu de la vostra professió o el que tu portes pitjor?

A veure, hi ha moltes coses que, com en totes les feines, no agraden tant. Una d’elles seria que és un món d’ego; de trepitjar-se una mica —sense voler— per les inseguretats de cadascú, per sentir-se millor… No sé concretar-te el què, però sí que hi ha alguna cosa… Perquè treballem amb uns estímuls molt finets, no? Els actors tenim la pell molt fina. Uns més que altres, però som delicadets. (Riu) 

L’última pel·lícula que has fet, El Hoyo, va ser un boom durant el confinament. 

Sí, i a més hi havia un paral·lelisme de l’hòstia amb la realitat. Si tu a la plataforma, en lloc de menjar hi poses paper de vàter o mascaretes —que no sé que li passava a la gent amb això— estaria encara més subratllat. La realitat a vegades supera la ficció. 

Alguna anècdota destacable del rodatge?

Sí, que vam rodar la peli cronològicament i em vaig aprimar 12 quilos en sis setmanes. Menjava una vegada al dia i només 100 grams… 

Déu n’hi do.

Sí, però trobo que està molt bé perquè —no ho sé, eh?, jo sempre dic el mateix i no sé si de veritat és així, però és com jo ho veig— penso que és bo que l’actor estigui incòmode. Si no, s’apalanca i resulta poc interessant. En canvi, quan està incòmode; o bé perquè té fred o perquè du la jaqueta plena de sang —encara que sigui fictícia—, o perquè va descalç, o per la pudor del menjar… Tot això també ho transmet. 

Era bastant fastigosa, però ja està bé. Al final, no deixa de ser una metàfora de la vida, no? De com n’és de despreciable l’ésser humà. És més, penso que encara hauria de ser més dura, perquè la vida no és fàcil i això s’ha d’explicar.

De tota la teva carrera professional, quina diries que és la teva cirereta?

Totes, per diferents motius. Per exemple El barco, perquè el personatge del Burbuja —que era un bombó— d’alguna manera va significar un abans i un després. A partir d’allà em va sortir molta feina i n’estic molt agraït. Al final, la feina porta feina. 

Gym Tony, que era el que era, però em va donar peles durant un temps i per tant, va ser més que benvingut. El hoyo també, perquè internacionalment ha estat molt potent i després han vingut coses super xules. I ara Parot, on per fi he tingut l’oportunitat de fer de dolent, que en tenia moltes ganes perquè tinc molta ràbia continguda. Tots tenim pensaments xungos i actuar, d’alguna manera, et permet descarregar gran part de la teva merda.

Un rodatge que t’agradaria repetir?

El Barco, suposo. Va ser molt guai! Anàvem una setmana al mes a València; en vaixell, en exterior… A més, menjàvem molt bé, guanyàvem diners… Vaig ser molt feliç aquella època! 

I si no fossis actor, a què et dedicaries? 

Doncs m’agrada molt la cuina, però no sé si m’hi dedicaria perquè trobo que és una de les feines més dures que hi ha… Treballes tots els festius i fas moltes hores. A mi m’agrada cuinar pels amics i ja està.

Quin és el teu plat estrella?

No en tinc, però ja fa dos anys que estic amb els arrossos. És que fer un bon arròs és molt difícil, eh? I ara només llegeixo cuina, estic com obsessionat. Mira, m’agrada. (Riu)

T’agrada llegir?

Sí, i estar calmadet. M’agrada fer coses que em calmin, per això em va super bé cuinar!

Que ets molt nerviós?

Sí. Ja no ho sóc tant, però he sigut hiperactiu tota la vida. I ara, farà uns quinze anys que vaig descobrir la cuina i des d’aleshores que ho faig. Pensa que hi ha plats que no els pots fer en deu minuts, necessiten hores. I has d’estar allà. Així que m’assec a la taula de la cuina i vaig llegint, estudiant… I vaig fent, mentre cuino. Em fa molt feliç! És el millor moment de la vida. 

Què fas durant els breaks entre feines?

Tornar-me boig. (Riu) Cuinar, engreixar-me… És que aquesta feina ja ho té això: o no tens temps per res o tens tot el temps del món. I quan no estàs treballant, penses: “Ai mira, aprofitaré per millorar l’anglès i també faré això i allò altre…”, i que va! Al final no acabes fent res, només esperes que soni el telèfon d’una maleïda vegada. És bastant estressant. 

I per últim, projectes de futur? 

Doncs ara estic fent la pel·lícula Escape Room amb Joel Joan, de l’obra de teatre que ha tingut tant èxit. I estic molt content perquè just quan acabem, tinc una setmana de descans i ja començo una altra peli. De fet, aquest any en tinc tres. De Parot encara no sabem si hi haurà una segona temporada. I per últim, també estic rodant El inmortal amb Movistar, que en aquesta primera temporada només he tingut dos capítols, però en principi en la segona ja seré fixe

Leave a Reply