Anna Bertran: “El que he aconseguit ha estat gràcies a perseguir molt tossudament els meus somnis”

By 26 d'octubre de 2022 cultura

‘Pop Ràpid’ va ser com una escola per a tu. Una anècdota que a dia d’avui encara t’arrenqui un somriure?

Buf, moltíssimes! Recordo una escena —en què la Betsy Túrnez feia un gran treball, perquè la manera d’interpretar que el Marc Crehuet exigeix és molt rigorosa i absolutament des de la veritat— que va ser del tot hilarant.

Era molt xungo. (Riu) Tot començava com si fos un velatori, anàvem tots vestits de negre dient-li a la Betsy: “Ho sento moltíssim…”. Imagina-te-la a ella, destrossada, plorant… I de cop, s’obria plano i tot era perquè li havien robat l’iPhone! (Riu) Recordo que no podíem parar de riure, perquè, a més, el Marc sempre dona cert marge a un punt d’improvisació i és clar, l’Alain Fernández i el Francesc Ferrer, que estaven super inspirats, li anaven passant pel costat deixant-li anar frases com ara: “Em sap molt greu, sabem que és irreparable…”. T’ho juro que ens pixàvem. Vam haver de parar tantes vegades… 

Les coses t’han anat molt bé. Què diries que et fa especial?

Honestament, crec que soc una persona molt fàcil a l’hora de treballar. No soc gens conflictiva. De fet, tot al contrari. Crec que a vegades hauria de dir més la meva. 

I penso també que el que he aconseguit, en gran part, ha estat gràcies a perseguir molt tossudament els meus somnis. O sigui, venir —perquè vull ser actriu— d’un poble d’aproximadament cent i pico persones, i arribar a Barcelona —que era una ciutat monstruosament gran per mi— sense tenir a ningú, a cap referent dins la indústria, i així i tot, pensar que es pot i haver-ho fet… Ufff! Per a mi, aquest ja és el meu gran triomf.

I per què no dius més la teva? T’acostuma a semblar tot bé o és que t’incomoda el conflicte?

Crec que és una mica per les dues coses. No dic més la meva perquè, per una banda, és cert que m’incomoda el conflicte i, per l’altra, perquè tendeixo a pensar que la persona que està davant meu en sap més que jo.  

I ara, què li diries a l’Anna del passat?

(Riu). Que és molt xulo el que li ve. Que confiï, que s’hi llenci i que, jo-der, la vida supera expectatives per tots costats!

I anava a dir també, que no s’escolti a ningú. Però no, perquè en diverses ocasions m’ha anat molt bé fer-ho per no fotre’m hòsties massa grans. Però sí que li diria que se segueixi escoltant; a ella, a la seva essència més pura.

Què li cal a un actor?

Jo crec que per sobre de tot, el més important és que ho vulgui de veritat. I que no busqui excuses de l’estil: “soc massa vell, soc massa jove, soc massa…” perquè nosaltres el que fem és reproduir la realitat i aquesta està formada per tot tipus de persones. Per a mi, el principal és voler-ho. I estar disposat a pagar-ne el preu, és clar.

Quin seria el preu?

Doncs mira, sobretot al principi, és dur encaixar els “no’s”. Has d’aprendre a no prendre-te’ls personalment. Moltes vegades fas un càsting de puta mare, i no t’agafen. Has d’aprendre a apartar-ho de tu. 

Perquè als càstings, els “no’s” van sempre acompanyats d’una explicació?

Pocs cops, per no dir quasi mai. No donen gaires explicacions, o et diuen que no o directament no et truquen. 

I de totes les imitacions que has fet, quina és la que guardes amb més carinyo?

Per sentiment de gratitud —per tots els elogis i coses boniques que em deia la gent— la infanta Elena. I també em feia molta gràcia i gaudia molt —però molt!— imitant a la Bibiana Ballbè. Té molta energia. Tot al contrari que la infanta Elena. (Riu) 

Es pot dir tot amb humor?

Ufff! Aquesta és la gran pregunta! De fet, me la feien molt quan estava al ‘Polònia’ i et diria que encara avui no te la sé respondre del tot. Jo sé on de moment tinc els meus límits, perquè a mi el que no m’agrada és ferir a la gent, però també crec que ara mateix hi ha molta censura…

Jo sé que, ara mateix, estic especialment sensibilitzada amb els nens i les malalties, i que d’això no en faria humor. Però no sabria dir-te on està el límit.

De què tens ganes ara mateix? 

D’allò que hagi de ser! (Riu) Sempre m’ha agradat molt el canvi i és veritat que quan he acabat de fer una època llarga de teatre, sempre m’ha vingut molt de gust fer audiovisual. Però vaja, que a mi un paper potent, divertit i amb un equip xulo… que me’l donin quan vulguin que estaré encantada! (Riu)

I per últim, projectes de futur?

Doncs ara mateix estic amb una coseta, una sèrie nova que s’està fent a TV3, que jo crec que veurà la llum a principis de 2023. I després també col·laboro amb Nilak, un projecte molt potent que acosta el teatre, la dansa i el circ a pobles del territori català que de normal no hi tenen accés. I això m’encanta, ho trobo preciós!

Leave a Reply